Ruta a la Balma d'en Marimon i Casulleres

 

Breu resum de la ruta

Ruta circular amb el seu inici i final al refugi del Mas del Tronc, seguint diverses pistes i senders fins a la balma de Marimon i Casulleres, bandits que saquejaven pobles i s'amagaven a les balmes dels boscos de la serra de Rubió. La ruta descendeix i ascendeix contínuament, travessant valls i muntanyes, d'est a oest. La ruta travessa obagues boscoses, la riera de Maçana, el parc eòlic de Rubió, passa pel costat de camps de conreu, i no cal dir, per masies i ermites.
Allotjament més proper: Refugi Mas del Tronc
Possibilitat de ruta guiada: (més informació aquí)
Durada de la ruta: 3h (aprox.)
Distància: 10,36 quilòmetres
Dificultat: Baixa
Edat recomanada: Apta per a tots els públics

Circular:

 PER IMPRIMIR O DESCARREGAR LA RUTA ENTRA AQUÍ

Ruta pas a pas (data de realització: 11 de novembre i 27 de desembre de 2016)

Començarem la ruta a la part del darrere del refugi Mas del Tronc, girant a l'esquerra tot endinsant-nos a un camí forestal.


Avançarem seguim sempre el camí, que continuarà a través de la vall de la Coma. El camí també es pot realitzar en bicicleta, però per a aquesta ruta no és adient ja que més endavant trobarem trams on no serà possible anar en bici.

Després d'uns 30 minuts de seguir el mateix camí, ens trobarem amb un trencall que anirà a parar a un camí de grava. Un cop allà girarem a l'esquerra, cap amunt.

Dos minuts després d'haver entrat al camí de grava, arribarem a la masia de ca l'Escolà.
Davant d'aquesta gran edificació hi trobarem un trencall triple. Tan sols haurem de girar a l'esquerra.

Després d'haver girat el camí continuarà sent de grava i ens endinsarem a la vall de cal Mateu, avançant recte uns 10 minuts.
 Tanmateix, al cap de 10 minuts d'haver deixar ca l'Escolà ens trobarem amb un altre trencall just al moment de travessar un pont pel qual hi passa la riera de Maçana. Girarem a la dreta.
Quan haurem girat haurem canviat totalment de direcció i seguirem el camí a través de l'altre vessant de la vall de la Cal Mateu, al costat de diversos camps de conreu.
El camí seguirà endavant amb certa tendència a pujar. A mida que avancem podrem observar ca l'Escolà a la nostra dreta (a l'altre vessant de la vall), i l'església de Sant Martí de Maçana, localitzada al capdamunt del turó de Maçana, fins que al cap d'uns 20 minuts arribarem a la masia de cal Sagrera, l'antiga cal Miquel.
Un cop haguem deixat a la nostra dreta la casa, continuarem pel mateix camí que farà un gir força tancat cap a l'esquerra, tot canviant de vall i entrant a la vall de cal Perdiu i observant a la llunyania la casa del mateix nom. Seguirem el mateix camí durant 3/4 d'hora, avançant a través de la vall de cal Perdiu i contemplant els seus paratges naturals al voltant d'un dels vessants de la riera de Maçana.
La rodona vermella assenyala la ubicació de cal Perdiu
Després de 3/4 d'hora de seguir el mateix camí, trobarem un trencall en el qual ens desviarem. El camí que havíem seguir fins ara farà un gir tancat cap a la dreta, però nosaltres continuarem recte i entrarem a un altre camí que continuarà avançant recte.
Pocs minuts després d'haver deixat enrere el trencall, hi haurà un gir tancat (travessarem la riera de Maçana, que tant pot portar aigua com no) i de cop i volta el camí ascendirà tot realitzant diversos girs tancats.
    
Després de 20 minuts d'un ascens molt marcat, arribarà el moment de desviar-se finalment cap al sender que ens durà cap a la balma d'en Marimon i Casulleres. Ens desviarem a l'esquerra per un sender només apte a peu que començarà a descendir. La referència de l'entrada al sender és una petita fita de pedres i un rètol d'"Àrea privada de caça".
                           
L'entrada al sender és una mica confusa, cal estar atents en tot moment
El sender començarà a descendir enmig d'un bosc força jove. Aquest camí és força confús, i en tot moment ens trobarem amb trencalls d'on surten altres senders que no van enlloc. Per aquesta raó, cal parar molta atenció a les següents fotos i sobretot a les diferents fites situades en punts de confusió, que ens ajudaran a trobar el camí bo. Des de l'inici del sender només ens faltaran 10 minuts per arribar a la balma.
Pocs segons després d'haver entrat al sender, ens trobarem amb que el camí es desvia. Nosaltres girarem a la dreta, seguint la fita que ens indica el camí correcte i començarem a descendir bruscament.
Després d'aquest petit trencall, el camí descendirà durant uns pocs minuts fins que ens trobem amb una fita que ens indicarà que hem de girar a la dreta i a la vegada deixarem de descendir.
El camí avançarà pla durant uns moments però la baixada no s'aturarà i haurem de seguir avançant sempre cap a la dreta, seguint les fites i els arbres esporgats.

 Arribarem a un punt, però, que finalment deixarem de descendir i una fita ens indicarà que de nou hem de girar a la dreta. Si hem seguit les indicacions bé ja podrem veure a la llunyania la balma, encara que estarà força tapada per l'espessa vegetació que l'envolta.


Avançarem pel mateix sender una estoneta més, fins que poc a poc ens anirem acostant cada vegada més a la balma.
Al tram final ja podrem veure la balma, com en aquesta foto. 
Finalment, després de 10 minuts d'un sender una mica confús, haurem arribat a la coneguda balma d'en Marimon i Casulleres.
La fotografia enganya a l'hora d'imaginar l'alçada real de la balma. Hem de pensar que en punt més elevat la balma arriba a fer dos metres d'alçada i en el punt més baix tan sols arriba al mig metre.
És possible, sobretot en èpoques plujoses com la primavera o la tardor, que la balma contingui un alt nivell d'humitat, amb diverses zones amb aigua degotant i alguns petits bassals.

Imatge panoràmica de la balma des del seu interior. Cliqueu damunt de la fotografia per a poder veure-la millor.
La balma és relativament gran i és única al municipi i a l'entorn de l'Alta Anoia. No és d'estanyar que durant segles s'hi amaguessin bandolers. De fet, a la balma hi havien arribat a amagar fins a una desena de cavalls i un petit ramat d'ovelles.

QUI EREN ELS BANDITS MARIMON I CASULLERES?
Marimon i Casulleres foren els caps d'una partida de bandolers carlins que atemorien els propietaris i pagesos de les rodalies de la Serra de Rubió i un ampli territori que s'estenia cap a La Panadella i Santa Coloma de Queral. Se'ls imputaren robatoris, segrests i assassinats. Morien a mans de les Esquedres Catalanes durant la segona meitat del segle XIX.

Després d'una estona en la qual haurem visitat la balma, emprendrem el camí de tornada, que serà exactament el mateix que haurem seguit a l'anada. Cal seguir en tot moment les fites i els arbres esporgats, que ens indicaran el camí correcte. També la memòria ens ajudarà a seguir el camí correcte que haurem fet uns minuts abans.
Seguirem el mateix camí d'abans, que trobarem en un extrem de la balma
Un cop haguem tornat a passar pel mateix sender d'abans i tornem al camí, avançarem a l'esquerra, tot ascendint.
Pocs segons després d'haver entrat al camí, trobarem a la nostra esquerra la masia de cal Perdiu, però nosaltres continuarem avançant recte. A la casa hi ha diversos gossos caçadors, que en un principi poden espantar però a l'hora de la veritat sempre estan lligats.
 Quan haguem deixat enrere cal Perdiu el camí continuarà ascendint en direcció al proper parc eòlic de Rubió. Contemplarem l'extensa vall de cal Perdiu, amb algunes masies al capdamunt de les muntanyes.
Després de 15 minuts de deixar enrere cal perdiu arribarem finalment al parc eòlic, que d'un cantó estarà envoltant de camps i de l'altre de boscos.
Un cop arribem al parc eòlic ens anirem trobant amb trencalls que porten a cada aerogenerador (molí), però nosaltres sempre seguirem el camí principal, que anirà avançant per una de les carenes de la vall de cal Mateu. Com a curiositat, si mirem enrere podrem contemplar moltes de les muntanyes del Prepirineu i el Pirineu català, com ara el Port del Comte, la serra del Cadí, el Pedraforca, el Puigmal, etc.
El camí és ample i ben arreglat. A l'esquerra de la foto veiem cal Palomes
Després de 20 minuts de l'arribada al parc eòlic, ens trobarem amb un trencall triple, en el qual haurem de girar a l'esquerra pel camí que descendeix, just al costat dret del molí C1.2.

Quan haguem girat i agafat el nou camí veurem que començarà a descendir, endinsant-se per la vall de cal Mateu, masia que veurem a la nostra esquerra, a la llunyania.
Després de 8 minuts d'haver deixat enrere el trencall del parc eòlic, arribarem a la masia de cal Palomes, on ens trobarem amb un trencall en el qual haurem de girar a la dreta.
La masia de cal Palomes
Just després d'haver girat i deixat enrere cal Palomes, el camí es farà pla i estarà envoltat per camps de conreu. A la nostra esquerra podrem observar la cara est de la Còpia de Palomes, la muntanya més elevada de la serra de Rubió amb una altitud de 837 metres.
El vessant est de la Còpia de Palomes la veiem a la dreta de la imatge
Seguirem el mateix camí durant 15 minuts, fins que arribarem a la carena més escarpada de la serra de Rubió, on ens trobarem amb un trencall marcat per un xiprer. Nosaltres girarem a l'esquerra.
Després d'haver girat avançarem per una àmplia pista de grava, des d'on podrem contemplar a la nostra dreta sí és un dia clar les magnífiques vistes de la conca d'Òdena, Montserrat, la serralada Prelitoral i la serra de Collserola, així com el massís de Sant Llorenç del Munt i, més al fons, el Montseny.
Quan hagin passat 5 minuts d'haver deixat enrere el trencall, ens en trobarem un altre que estarà marcat pel repetidor de telèfon que podrem observar el nostre davant. També cal destacar que aquest trencall està fortament indicat per diferents rètols, que indiquen el Mas del Tronc "a peu" i els camins cap als aerogeneradors. També trobarem un rètol que ens informarà que som a 790 metres, al suposat Turó de Maçana (inexistent als mapes) . Nosaltres girarem a l'esquerra i ascendirem pel camí que porta al repetidor.
A l'esquerra de la foto podem veure el repetidor, i també és visible Montserrat
Dos minuts després d'haver girat ens trobarem amb el trencall que duu al repetidor, que òbviament no seguirem i continuarem seguint la pista de grava.
Veurem el camí asfaltat del repetidor a la nostra esquerra. Si algú li fes curiositat d'acostar-s'hi cal indicar que l'instal·lació està fortament vallada i vigilada. A la dreta de la foto veiem el massís de Sant Llorenç del Munt.
La pista de grava, després d'un revolt a l'esquerra, s'endinsarà cap a una nova part del parc eòlic, que seguirem tot contemplant les vistes des de l'altre cantó de la vall.
A mida que anem avançant contemplarem tot el parc eòlic de Rubió, el més gran de Catalunya. Els aerogeneradors de la nostra dreta situats a l'altre cantó de la vall són els que ja haurem seguit una estona abans.
Trigarem uns 20 minuts a arribar al trencall del sender final que ens durà fins al Mas del Tronc, que agafarem girant a la dreta. Abans, però, podrem contemplar les magnífiques vistes del Pirineu d'un cantó i de Montserrat d'un altre. També podrem veure la població de Calaf, amb el seu elevat campanar enmig (el segon més alt de Catalunya).

El trencall cap al sender que ens portarà finalment al refugi el trobarem abans d'arribar a l'últim molí.
Quan ens endinsem al sender final començarem a descendir suaument al principi i més bruscament a mida que anem avançant. Passarem per tot de zones boscoses.
20 minuts després ja podrem contemplar el refugi del Mas del Tronc. Pocs metres abans, però, ens trobarem amb un petit trencall al qual haurem de girar a la dreta.
Després d'aquest petit gir tan sols faltaran uns quants segons per arribar finalment al punt del partida, a la part del darrere del refugi del Mas del Tronc.

Esperem que gaudiu de la ruta!
Per a més informació, parleu amb la guarda del refugi, la Raquel, que contestarà totes les preguntes que tingueu.

 TRACK DE LA RUTA 


Powered by Wikiloc

2 comentaris:

  1. Hola a tothom,el dia 27-6-2015,Vaig fer aquesta ruta,de la balma de cal perdiu,una bona ruta,molt ben trobada,i ben detallada,una bona circular,que val la pena fer-la,la ruta marxa per uns llocs,molt frestecs,i amb molt bones vistes.Pero la felicitat mai es complerta,doncs als que anem sensa G.P.S,la balma costa bastant de trobar doncs el carrerany está molt embrosat.Per sort vaig trobar l'Antoni de cal perdiu,que molt amablement amb var acompanyar,desde aqui li dono les gracies.tot plegat molt bona excursió.Xesco

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per fer la ruta. Segurament et preguntaràs qui sóc; sóc el creador d'aquest blog. No saps com m'ha agradat que hagis fet la ruta, sento no haver vist el comentari abans. Conec l'Antoni i vas tenir sort de trobar-lo; l'últim tram és una mica difícil de seguir, i trobar-te'l va ser el millor que et podia passar. Gràcies per fer la ruta, encara que faci molt que la vas fer! T'animo a fer-ne més d'aquí al blog i seguir-nos a Facebook: https://www.facebook.com/pages/Rutes-Serra-de-Rubi%C3%B3/605287536248350?ref=hl

      Elimina